Samplejar consisteix a prendre un fragment sonor, extreure'l del seu context i transformar-lo mitjançant el tall, la repetició o la superposició per compondre alguna cosa nova. A Sampling, Adrian Vega trasllada aquesta operació al cos: un pas, una respiració o un cop contra el terra poden convertir-se en una mostra que es repeteix, es desplaça i es transforma. El cos ocupa el centre d'aquest recorregut: és font del ritme, lloc d'escolta i punt de partida d'un nou moviment.
La pulsió sonora esdevé pes, suport, impuls i durada. Un gest produeix un so; aquest so, repetit o alterat, torna al cos i modifica la seva acció següent. En aquest circuit d'anada i tornada, el cos sampleja i és samplejat: escolta allò que ha produït i ho retorna transformat.
Aquest cos que rep, transforma i retorna és també el punt de partida per abordar els balls d'anada i tornada: gestos, ritmes i tècniques que viatgen entre territoris i cossos, i tornen alterats per cada trobada. El zapateado flamenc, el breaking, el futbol, la cultura popular, la memòria familiar i les imatges digitals conviuen com un arxiu viu. Cada gest conté transmissions, apropiacions i esborraments. En tallar-los, repetir-los i recompondre'ls, l'intèrpret es pregunta com construir una veu personal amb moviments modelats per molts cossos.
L'obra comença mentre entra el públic. Una estructura rítmica sosté la sala mentre l'intèrpret prepara cables, càmeres, sabates, micròfons, superfícies reflectants i una pilota de futbol. L'escenari es converteix gradualment en un dispositiu de gravació i projecció. Cada acció crea una imatge, cada imatge torna al cos i cada retorn transforma el moviment.
Quatre projeccions creen un camp frontal d'imatges multiplicades. El cos les rep a través del vestuari, la pell, el mylar i les superfícies escèniques. L'intèrpret controla l'aparell i després s'endinsa en els seus retards, residus i errors visuals. Coreografia, imatge, so i llum es reescriuen contínuament entre si.
